Un nou llibre

Poques vegades s’ha posat tant afany en una reedició de les Aventures del Capitán Trueno, a excepció potser de l’edició facsímil apaïsada, com en l’actual TRUNO COLOR. Els responsables d’aquesta iniciativa mereixen tot el nostre respecte i aplaudiment, i més tenint en compte els moments de crisi que vivim, en què l’aventura real pel risc econòmic davant d’una inversió com aquesta, supera amb escreix a les de ficció. L’actual edició de les Aventures del Capità Trueno, no és des del meu punt de vista un “refregit” més als que, reiteradament, ens han tingut les editores acosacostumats, té molts punts positius. Intentaré detallar amb la major objectivitat tat i aviat possible, encara que podria de tenir-me més profundament en cada un d’ells:
1 – LA MIDA: La dimensió (24 per 33 centímetres), és molt encertada. Resulta molt còmoda i manejable. És preferible (en això, com en tot, hi haurà qui discrepi), a les exagerades proporcions de la, també novíssima reedició, de les aventures de “El Corsario de Hierro”. En cadascuna de les pàgines del tom es reprodueixen dues de la publicació original. En aquesta l’ample de la pàgina arribava als 22cm. i l’alt dels 15. Cada pàgina (em refereixo concretament a la zona impresa) del “TRUNEO COLOR”, només perd un centímetre d’ample per un altre de alt. Aquesta diferència és insignificant i no dificulta la ràpida lectura ni l’apreciació dels dibuixos en tota la seva qualitat.
2 – LA PRESENTACIÓ: L’editor ja avisa en una breu nota preliminar quines són les seves intencions: “… Subsanar la injustícia que envers els aficionats a la Historieta Gràfica i, en especial amb els seguidors del Capitán Trueno, va suposar l’edició de Trueno Color en els anys 60. “I això ja val mateix un gran aplaudiment. Insistint en aquest tema, Antoni Guiral, escriu un interessantíssim article a manera d’introducció i molt aclaridor.Servint-se de vinyetes manipulades en edicions anteriors, les compara amb les originals per recordar donar-nos la opressiva mà negra de la censura en temps, afortunadament, ja superats. L’sucós article no té desperdici i és un veritable regal que enriqueix encara més la present edició. Ens ajudarà a recordar i també informarà als nous lectors de moltes de les “abusos extrapáginas” de les quals va ser víctima el Capitán Trueno.
3 – EL COLOR: Personalment hagués desitjat uns colors menys intensos, de tons menys durs i més suaus . No obstant això, la meva apreciació al fullejar el volum és que també en aquest apartat supera totes les edicions precedents. El color aplicat és menys pla i uniforme, tant en vestidures com en paisatges i cels. L’únic que m’atreviria a demanar és que es continuï en aquesta línia.
Per cap lector mitjanament exigent passa desapercebut que el color i els seus graus encara que siguin mínims, han d’aplicar conscient i intel·ligentment. Amb que la “consciència atenta” eviti barbaritats com cares blaus, verds … i vestits que canvien de color d’una vinyeta a una altra, hem de donar-nos per satisfet. No podem pretendre que un còmic sigui un quadre a l’oli. Això és evident. Però l’evidència també manifestarà un color donat sense mesura ni cura.
4 – LES PORTADES ORIGINALS: Un altre motiu de satisfacció per a l’aficionat. La reproducció d’aquestes portades ambrosiana (i, esperem que més tard de dibuixants com Ángel Pardo, etc.) És un regal per als ulls. Poc importa que les còpies reflecteixin el pas del temps (algunes mostren empremtes de do estableix i zones descolorides). “La arruga també és bella”, es diu amb raó. I en aquest cas aquesta frase està més que justificada: el que es recupera és la història d’un còmicimprimir traducción
5 – LES PORTADES DE BERNAL: Encara recordo el moment en que vaig veure la primera portada del primer TRUENO COLOR de 1969. Destacava sobre totes les demés revistes en aquell quiosc del meu barri a Portugalete. Les portades de Bernal són consubstancials al TRUENO COLOR. No podien faltar. Aquesta certesa és una cosa que l’editor responsable ha sabut tenir en compte. Com ha tingut en compte (i això sí que no ho esperava) el fet d’afegir la data al peu de cada portada. Un detall més.
CONCLUSIÓ: En la meva opinió l’edició actual de TRUENO COLOR, sense censures, reflectint els quaderns originals, millorant-los fins i tot al acolorir, és una reedició molt DIGNA. ¡I s’ha fet esperar massa anys!
¡LLARGA VIDA I MOLTS ÈXITS, CAPITÁN TRUENO! ¿Et veurem cavalca cap AVENTURES NOVES?