Tot heroi està acompanyat d’un amic (o alguns) i una dona maca. Així ocorre en les històries d’ara i d’aquesta manera també succeïa en 1956, quan el guionista Víctor Mora Pujadas i el dibuixant valencià Miguel Ambrosio Zaragoza (Ambrós) van crear el còmic El Capitán Trueno. Així va sorgir la figura de Sigrid, xicota de l’heroi. Aquesta reina de l’Illa de Thule es dedica a recórrer el món a la recerca d’aventures que li permetin defensar la justícia i socórrer els febles. L’escollida en el cinema és madrilenya: Elsa Pataky.
Víctor Mora es va arriscar molt en aquells anys 50 en crear un personatge femení tan audaç i companya d’un home sense contreure matrimoni amb ell. Sigrid i El Capitán Trueno conviuen sense estar casats (això sí, mai en la mateixa habitació) i eren considerats com el que avui es coneix com a parella de fet. Molt bé se les va haver d’enginyar Mora per esquivarla censura franquista. Però la imatge que va voler transmetre va arribar.
Elsa Pataky, que va acceptar tot seguit el paper de Sigrid per al film, va ser amb Vergara a Cannes i li va tornar a transmetre el seu desig d’iniciar el rodatge. “Està molt il·lusionada, m’ho va tornar a dir a França”, declarava ahir el cineasta valencià.
La trama escollida per Pau Vergara se situa durant la III Croada a Palestina. Una secta de cavallers negres cavalquen a la recerca del Sant Calze. El Capità Tro dóna amb un soldat moribund que li confia l’objecte preat i li demana que el retorni a terres espanyoles. Acompanyat de Crispín i Goliath, coneixeran una bella reina víkinga anomenada Sigrid, que els acompanyés en el seu periple al voltant de fins tres continents.